A la nostra clínica es va presentar Adif, un gos de raça petita de 10 anys. Adif va tenir un quadre de tos i vòmits, i quan va ser avaluat a la consulta es va detectar una bufa cardíaca, que se sentia més fortament al lateral esquerre del tòrax.

Adif es trobava a la població de risc per a la malaltia mitral degenerativa crònica, sent un gos major i de raça petita. Per aquest motiu es va procedir a realitzar l’ecocardiografia, que va permetre determinar que Adif tenia malaltia mitral degenerativa crònica, amb signes de sobrecàrrega de volum i d’augment de mida lleu del cor, per la qual cosa es va poder iniciar el tractament adequat per a l’estadi clínic en el qual es trobava en aquell moment.

La malaltia mitral degenerativa crònica (EMDC) és una patologia molt freqüent a la pràctica veterinària diària. Es tracta d’una cardiopatia que afecta especialment races petites, i és més freqüent en animals d’edat avançada. L’EMDC és una malaltia degenerativa, en què una de les vàlvules del cor, anomenada vàlvula mitral, comença a degenerar-se, alterant-ne l’estructura i permetent el pas de la sang en direcció contrària al flux normal sanguini. Les vàlvules cardíaques compleixen precisament aquesta funció: permetre el pas de la sang d’una càmera cardíaca a la següent i, per tant, facilitar la funció de bombament del cor. Quan una vàlvula falla, una part de la sang bombada pel cor torna enrere, afectant les pressions i volums de sang a les cavitats cardíaques.

En el cas de la vàlvula mitral, la regurgitació de sang fa que la sang es vagi acumulant, cosa que al final es tradueix en un excés de volum de sang al cor, que a poc a poc es fa més gran per compensar aquest excés. Als gossos, igual que a les persones, el cos té una gran capacitat d’adaptació, activant-se sistemes compensatoris a nivell neurològic i hormonal que permeten mantenir en equilibri el sistema circulatori durant molts anys malgrat la presència d’una malaltia cardíaca. Per això, és freqüent que l’EMDC no causi cap tipus de símptoma fins que la malaltia ha avançat notablement.

Malauradament, aquests mecanismes compensatoris, que en un inici són beneficiosos i permeten el funcionament normal del cor, amb el pas del temps esdevenen menys eficaços, i fins i tot arriben a ser detrimentals per a la salut cardiovascular. Quan la sobrecàrrega de volum és molt severa, i les pressions dins del cor estan molt elevades, els pacients poden arribar a desenvolupar insuficiència cardíaca congestiva: això vol dir que les pressions a les venes comencen a ser molt altes, i l’aigua d’aquestes surt cap a l’espai exterior, podent causar l’entollament o edema dels pulmons.

Actualment disposem de diversos medicaments que ens permeten actuar en diferents etapes de la cardiopatia. Alguns, si són administrats en el moment adequat i de manera precoç, poden frenar aquests mecanismes compensatoris i alentir de manera important la progressió de la malaltia. Per això és molt important fer proves diagnòstiques com l’ecocardiografia sempre que es detecta un bufa a la consulta: aquesta prova ens permet diagnosticar de manera precisa la malaltia, i determinar l’estadi clínic on es troba el pacient. En molts casos, la medicació no és necessària, i recomanem una revisió cada 6 mesos, per detectar de la manera més primerenca possible quan caldrà medicar.

Aquestes medicacions, però, no són curatives, per la qual cosa no eliminen completament el problema. La regurgitació persisteix, però progressa més lentament. És per aquest motiu que és molt important fer ecocardiografies de revisió, que ens permeten iniciar o ajustar la medicació adequadament, i valorar el risc que aparegui edema pulmonar de forma prematura.

És important revisar Adif cada 6 mesos, per poder adaptar la teràpia adequadament i monitoritzar la progressió de la seva cardiopatia de forma precisa.