La displàsia de la vàlvula tricúspide és una malaltia cardíaca congènita relativament poc freqüent. Consisteix en una malformació de la vàlvula tricúspide.
El cor es composa de diverses cambres: el fluxe de sang d’una cambra a l’altra, i des del cor cap a la resta de l’organisme. Està regulada per les vàlvules aòrtica, pulmonar, mitral i tricúspide. Aquestes vàlvules tenen com a funció principal evitar que la sang tiri enrere quan el cor es contrau, per bombejar la sang cap als òrgans.
La vàlvula tricúspide es composa per les valves (tres), les cordes tendinoses i els músculs papil·lars. Quan hi ha displàsia, qualsevol d’aquestes parts pot estar alterada en la seva estructura. Com a conseqüència, això pot implicar que la vàlvula és més estreta de lo normal, lo que s’anomena estenosi tricúspide. En cas de que la vàlvula no tanqui adequadament, aixó farà que la sang tiri enrere quan el cor es contrau, anomenat regurgitació tricúspide.
Genètica i raçes
La displàsia tricúspide és un defecte poc freqüent que representa aproximadament el 7% de les malformacions congènites que trobem en els nostres pacients canins. Generalment afecta a gossos amb pedigrí de raçes grans: Labrador Retriever, Pastor Irlandès, Gran Danés, Pastor Alemany, Sheepdog anglès / Bobtail, Boxers, Golden Retriever i Setter irlandès.
Patofisiologia
Quan la vàlvula tricúspide no tanca bé, la sang tira enrere quan el cor es contrau. Això implica que vagi augmentant la pressió poc a poc, ja que la sang que tira enrere s’acumula amb la sang que arriba al cor des de les venes. Amb el pas del temps, això causa una sobrecàrrega de volum, que pot acabar provocant un augment marcat de les dimensions del cor.
Si la vàlvula tricúspide és massa estreta, dificulta molt el pas de la sang. Ara, la sang s’acumula perquè li costa avançar, com un coll d’ampolla a la sortida d’un concert.
En qualsevol dels dos casos, les conseqüències són molt similars: l’acumulació de pressió i la sobrecàrrega de volum conseqüent pot fer que la pressió venosa augmenti, fins al punt de causar insuficiència congestiva dreta.
S’anomena insuficiència cardíaca congestiva quan les presions a nivell de les venes augmenta per sobre d’un llindar específic, en el que el cor ja no és capaç de compensar la situació: la pujada de pressió fa que hi hagi un vessament de fluid dels vasos afectats cap al teixit que els envolta. Quan parlem d’insuficiència cardíaca dreta, es pot traduïr en l’acumulació de fluid a la cavitat abdominal i a les extremitats.
Diagnòstic
Els gossos i gats amb displàsia tricúspide poden ser asintomàtics i presentar només un buf cardíac a la consulta. En altres casos, poden arribar amb síntomas greus associats a la presència d’insuficiència cardíaca congestiva.
La confirmació del diagnòstic de forma definitiva es dona amb la ecocardiografia, que es pot recolzar en altres proves complementàries, com la radiografia toràcica i l’electrocardiograma.
Tractament
El tractament de la displàsia tricúspide avui dia és mèdic, ja que les tècniques quirúrgiques que s’estan intentant desenvolupar no tenen una tasa d’èxit suficientment bona. L’èxit del tractament mèdic serà fortament depenent de la severitat de la malaltia.
Com amb totes les malalties cardíaques, la detecció precoç i un procès diagnòstic adequat són imprescindibles pel correcte maneig de la patologia, i per poder emetre un pronòstic el més acurat possible.