Pacient: Coco, gos carlí de 5 anys
Cas clínic: detecció i tractament de leishmaniosi canina
Símptomes
El Coco és un gos de raça carlí de cinc anys d’edat, que es va presentar a la nostra clínica per tenir importants problemes de pell, incloent àrees d’alopècia i dermatitis, especialment a la regió inguinal i axil.lar. No hi havia més símptomes, el Coco estava animat i menjava i bevia amb normalitat. En base als signes clínics dermatològics, es va sospitar de Leishmaniosi.
La Leishmaniosi canina és una malaltia infecciosa causada pel paràsit Leishmania infantum. La seva principal via de transmissió és amb la picada d’un tipus de mosquit anomenat flebòtom. La incidència de la malaltia varia molt segons la zona geogràfica, depenent de factors ambientals com la temperatura i la humitat, principalment. A catalunya, la Leishmaniosi es una malaltia endèmica, això vol dir que té una elevada prevalença i afecta a molts gossos cada any.
Els símptomes de la malaltia son molt variables. Es poden presentar alteracions sistèmiques, com una pèrdua de pes progressiva, apatia, vòmits, diarrea, febre, ganglis linfàtics augmentats de tamany i un augment a la producció d’orina i a la quantitat d’aigua beguda. Addicionalment, es poden veure símptomes dermatològics, com alopècia, dermatitis, nodulacions a la pell, mala qualitat del pèl i de les ungles… Els ulls poden presentar alopecia al voltant de les parpelles, inflamació ocular i conjuntival, així com sagnats nasals i coixeres.
Diagnòstic
Per tal d’obtenir un diagnòstic, vam procedir a fer diverses proves que van confirmar la Leishmaniosi com agent causal dels símptmoes que patia en Coco. La detecció de la malaltia en un pacient afectat es basa en una combinació de l’examen físic general, analítiques de sang i orina. Els anàlisis poden presentar canvis com anèmia, canvis a la quantitat de glòbuls blancs i plaquetes, així com signes de afectació dels ronyons i del fetge, principalment.
Un cop fetes aquestes analítiques, si es confirma la presència de Leishmania, s’ha de determinar si aquest agent infecciós és el responsable dels símptomes i alteracions analítiques que presenta el pacient, ja que, en el cas de la Leishmaniosi, infecció no sempre és equivalent a malaltia. La majoria de gossos tenen contacte amb el paràsit en algun moment de la seva vida, pero nomès una petita part dels contactes es converteixen en animals malalts. El que determina si l’animal pateix malaltia o no depèn principalment de la capacitat del seu sistemia immunitari per controlar i eliminar el paràsit en el moment de la transmissió.
Les analítiques ralitzades al Coco van permetre descartar afectació renal o hepàtica, indicant que el Coco presentava una forma principalment cutània de la malaltia.
Tractament
Generalment fem unes analítiques especials que determinen el grau d’activitat de la Leishmània i, si aquests confirmen que hi ha malaltia activa, comencem el tractament protocolari per eliminar-la o, la majoria de vegades, controlar la progressió de la malaltia i dels símptomes que presenta el pacient.
En el cas del Coco, es va iniciar el tractament específic per eliminar el paràsit i reduir la seva capacitat de produïr malaltia. Per sort, el Coco ja no té símptomes de cap tipus i s’ha recuperat rápidament.
El millor tractament és la prevenció
La lluita contra la Leishmaniosi canina és principalment depenent de la prevenció. Prevenir la infecció sempre serà molt millor que tractar un pacient malalt.
Les estratègies de prevenció son, per tant, imprescindibles. La primera estratègia es l’aplicació regular de repel·lents antiparasitaris, per evitar la picada del flebòtom: com el mosquit és la principal via de transmissió de la malaltia, prevenir la picada és un pilar de prevenció fonamental. Aixoò implica l’ús de pipetes mensuals o de collars repel·lents.
La segona estratègia es basa en potenciar la capacitat immunitària del pacient un cop aquest ha estat picat pel flebòtom i se li ha transmès la malaltia. Quan més fort sigui el seu sistemia inmmunitari, més alta és la probablitat de que la Leishmània mai arribi a causar malaltia. La principal eina que tenim per potenciar la inmmunitat del pacient es la vacunació contra la Leishmània.
Aquests dos punts, combinats, fan que la transmissió i el desenvolupament de la malalatia siguin extremadament improbables.
Quan no es prenen mesures de prevenció, i l’animal s’infecta i presenta malaltia activa, no queda més remei que iniciar el protocol de tractament: aquest es basa en la injecció subcutània diària durant un mes com a minim, i a l’administració de tractament oral durant 6 a 12 mesos, sense poder garantir una curació completa. Per evitar tot aquest procès i els riscos associats, la prevenció es importantissima.
Al Centre Veterinari Salou t’oferim una campanya específica per prevenir i detectar la leishmaniosi canina. Mantingues fora de perill la salut de la teva mascota d’aquests paràsits que poden posar la seva vida en perill.
