La Febre Familiar del Shar Pei

Avui us parlarem del cas de la Betty, una gossa Shar Pei de 3 anys d’edat que va acudir a la nostra clínica d’urgències per un episodi de tremolors, apatía i hipertèrmia. A Consulta, la Betty presentava febre important (+41ºC), però ni els propietaris ni el nostre equip veterinari va detectar cpa altre alteració física.

Se li van realitzar analítiques on tot era normal i se li va administrar tractament per baixar la febre amb una resposta favorable.

Aquests episodis febrils van continuar al llarg dels mesos, sempre sense causa aparent i amb resposta al tractament amb antiinflamatoris i antipirètics. Finalment, després que totes les proves sortissin normals, se li va realitzar pa prova genètica específica per tal de determinar si la Betty tenia la mutació específica de la Febre Familiar del Shar Pei, resultant positiva.

De les moltes races que existeixen, els Shar Peis destaquen per la seva aparença única i personalitat encantadora. Malauradament, aquesta raça també porta alguna condició genètica  que ens pot donar problemes, com és l’anomenada Febre Familiar del Shar Pei, també coneguda com a Síndrome Febril del Shar Pei. Aquesta malaltia presenta episodis intermitents de febre i inflamació de les articulacions sense causa aparent, creant desafiaments únics per als propietaris d’aquests gossos.

Característiques:

Com ja hem comentat, els episodis febrils són una marca distintiva d’aquesta condició, manifestant-se en episodis en que la temperatura ascendeix fins als 40-42ºC de temperatura que poden perdurar diversos dies. La febre s’acompanya sovint d’inflamació, que pot afectar diverses àrees com articulacions i pell.

Durant aquests episodis, els gossos poden exhibir símptomes associats com letargia, disminució de la ingesta alimentària i depressió, els quals son el motiu de consulta mes habitual.

La causa d’aquesta condició és una mutació genètica específica que afecta el sistema immune dels Shar Peis, donant origen a aquesta síndrome única.

Complicacions:

És important destacar que la febre familiar del Shar Pei també pot estar associada amb complicacions, i una d’aquestes és l’Amiloïdosi. Aquesta és una condició en la qual les proteïnes amiloides es poden acumular en diversos òrgans, afectant-ne la funció. La presència d’amiloïdosis pot exacerbar els símptomes i complicar el maneig de la febre familiar del Shar Pei.

Diagnòstic:

El camí cap al diagnòstic de la febre familiar del Shar Pei i la amiloïdosis és complicada i implica una curosa recopilació d’antecedents clínics i una observació detallada dels símptomes.

El veterinari realitzarà un examen físic exhaustiu per avaluar l’abast de la inflamació, amb anàlisis complert de sang que poden proporcionar indicadors d’inflamació, com reactants de fase aguda.

A més, per descartar altres causes de febre, es realitzen proves de imatge toràciques i abdominals així com analítiques d’orina.

En alguns casos, es podria considerar una anàlisi genètica per identificar les mutacions genètiques específiques associades amb aquesta condició i la biòpsia de diferents òrgans o teixits per confirmar la presència d’amiloïdosis.

Tractament:

Encara que no existeix una cura definitiva, el tractament es centra en gestionar els símptomes com la febre i reduir la inflamació associada. Això pot incloure l’ús d’antiinflamatoris i altres medicaments antipirètics, amb un enfocament individualitzat per a cada gos.

Conclusió:

Malgrat els desafiaments que la Febre Familiar del Shar Pei pot presentar, un bon protocol diagnòstic realitzat pel veterinari pot arribar a determinar l’origen dels símptomes i proporcionar un maneig adequat. Amb una atenció dedicada i el tractament quan apareguin els símptomes, els Shar Peis afectats poden gaudir d’una qualitat de vida positiva, demostrant una vegada més la resiliència d’aquesta especial raça.