La periodontitis en gossos (tosca dentària i infecció a les genives) és la causa més habitual de malaltia dental en els gossos. Afecta molts gossos, normalment a partir dels dos anys d’edat, tot i ser més freqüent en animals geriàtrics.
Les races petites són les que estan més predisposades a patir aquesta malaltia, degut principalment a l’acidesa de la seva saliva i a la forma de les seves dents, que facilita l’acumulació de restes de menjar.
Com es forma la tosca?
La tosca es forma inicialment com una placa groguenca, que es va dipositant a la superfície dentària. Està formada per restes de menjar, que es barregen amb saliva i bacteris que de forma normal habiten a la cavitat oral.
A mesura que aquesta placa es va dipositant, capa rere capa, sobre la dent, es va endurint i mineralitzant fins a cimentar-se, formant la coneguda tosca, causant l’halitosi característica d’aquesta malaltia.
Quan es produeix la formació de placa dentària i aquesta no s’elimina, el gos pot patir gingivitis, que és una inflamació de les genives, en aquest cas causada per la proliferació anormal de bacteris. En aquesta fase, el tractament pot ser totalment curatiu. Si no es fa cap tractament, la malaltia progressa a periodontitis, amb una inflamació més greu de les genives, retracció gingival, producció de tosca i pèrdua de teixit ossi que dona estructura i protecció a les arrels dentàries.
Aquest procés es pot controlar, però no es poden revertir les alteracions estructurals que hagi patit el pacient. La periodontitis pot provocar la pèrdua de peces dentàries, dolor oral marcat, així com l’extensió de la infecció a altres parts del cos, com poden ser el fetge, cor i pulmons.
Quins símptomes podem trobar en un gos amb periodontitis?
Freqüentment, el mal alè és el primer signe indicatiu de periodontitis en un gos. A la fase inicial, poden haver-hi signes d’inflamació gingival: les genives poden estar vermelles, sobretot al voltant de les dents.
Quan la malaltia progressa, pot arribar a causar retracció de la geniva, i destrucció de les estructures òssies que donen suport a la dent, causant que aquestes es moguin, podent arribar a caure en casos més greus.
Totes aquestes alteracions poden causar dolor oral, que a vegades fa que els animals no mengin, o només vulguin menjar aliments tous i no vulguin el seu menjar habitual. A vegades, la infecció de les arrels dentàries pot causar la formació d’abscessos, que poden detectar-se com bonys o zones inflades a la regió que queda per sota de l’ull.
Com es diagnostica la periodontitis canina?
La majoria de vegades, la malaltia periodontal es pot detectar en el moment de l’exploració física. Tot i això, és freqüent que no es pugui valorar l’extensió i gravetat de la malaltia fins que no s’explora la boca sota sedació o anestèsia general. A vegades, és necessària la realització de radiografies dentals per valorar les estructures que no es poden valorar a simple vista.
Quin és el tractament de la periodontitis?
Un cop diagnosticada la malaltia, és important que el tractament comenci el més aviat possible. La gingivitis, la fase inicial de la patologia, és reversible, i es pot curar completament amb tractaments tòpics com col·lutoris o gels enzimàtics o medicacions com antibiòtics o antiinflamatoris.
Un cop arribats a la fase de periodontitis, els canvis estructurals que pateix la geniva i els ossos maxil·lars i mandibulars ja no es poden revertir, però es pot controlar la seva progressió, així com tractar o prevenir un procés infecciós associat.
Quan la malaltia arriba a fases més avançades, i hi ha acumulació de tosca sobre les peces dentals, la principal eina terapèutica és la seva eliminació mecànica mitjançant ultrasons, el que es coneix com a higiene dental. Per poder fer la neteja adequadament, generalment es requereix anestèsia general, especialment quan la malaltia ha progressat suficient per a requerir l’extracció de peces dentàries.
L’anestèsia general és un factor que moltes vegades preocupa als propietaris, que en nombroses ocasions no volen fer la neteja només per aquest motiu. Per això, és essencial una bona comunicació amb els propietaris, per poder valorar cada cas individualment, per tal de determinar si la relació risc-benefici indica la intervenció o no.
Generalment, sempre que es facin les proves prequirúrgiques adequades i s’adapti el protocol anestèsic al pacient, estarà indicat fer la intervenció: els riscos associats a la infecció, el dolor i malestar que provoca la malaltia, així com la seva tendència a empitjorar amb el temps, fan que la majoria de vegades sigui molt més beneficiós fer la neteja que no fer-la.
Com podem prevenir l’aparició de la placa bacteriana?
L’acumulació de tosca té base genètica en els gossos, i algunes races tenen predisposició molt marcada a patir aquesta malaltia. Malgrat això, hi ha diverses coses que podem fer com a mesura de prevenció.
La primera eina fonamental per a la prevenció de la formació de tosca és l’alimentació: generalment, el pinso sec és més recomanable, per l’efecte mecànic de fricció de les boles de pinso durant la masticació.
En segon lloc, es poden fer servir productes que retardin l’aparició de la tosca, sigui un raspallat de les dents amb pasta dentífrica per gossos, gels enzimàtics o col·lutoris.
En tercer lloc, es poden utilitzar premis especials, que són durs i ajuden també a la neteja mecànica de les dents.
Finalment, si totes les mesures anteriors no són suficient, no s’ha de dubtar per realitzar una neteja dental al teu gos sota anestèsia, encara que l’acumulació de tosca no sigui severa: quan abans intervenim, més capacitat tenim per prevenir les complicacions causades per l’acumulació de placa.
