La ràbia és una malaltia infecciosa causada per un virus de la família Rhabdoviridae, del gènere Lyssavirus. Es tracta d’una zoonosi, una malaltia que es pot transmetre dels animals a les persones a través del contacte amb saliva a causa d’una mossegada o esgarrapada per l’animal infectat.
A Catalunya, els principals animals transmissors de la ràbia són els gossos en el 99% dels casos, els gats, les fures i els ratpenats. Tot i que estava pràcticament erradicada a la nostra comunitat autònoma, l’arribada de refugiats procedents d’Ucraïna amb les mascotes ha generat una alarma sanitària, ja que en aquest país la ràbia és endèmica. Per aquest motiu, la Generalitat està treballant en un decret per normalitzar la vacunació contra la ràbia també a Catalunya.
I és que es tracta d’una de les zoonosis més perilloses que hi ha: un cop l’animal o la persona són infectats i desenvolupen els símptomes, la ràbia és mortal. A mesura que es propaga pel sistema nerviós central, es produeix una inflamació progressiva del cervell i la medul·la espinal que acaba provocant la mort. Unes 60.000 persones moren anualment per la ràbia al món, el 44% són nens menors de 15 anys.
Transmissió, contagi i símptomes de la ràbia
La ràbia es transmet mitjançant una mossegada o esgarrapada d’un animal infectat a un altre animal o persona. El virus penetra a l’organisme, es propaga fins a l’encèfal i es dissemina fins a les glàndules salivals, assegurant així la transmissió de la infecció.
El període d’incubació és molt variable, però un cop apareixen els signes clínics característics de la ràbia, l’evolució és molt ràpida i en menys d’una setmana es produeix la mort.
Durant la setmana abans d’aparèixer els símptomes, el virus ja es troba a les glàndules salivals i per tant és contagiós. En aquest període, hi ha un canvi de comportament sobtat a l’animal, estan més esquerps o alerta, encara que sovint aquests canvis passen desapercebuts.
En els animals es poden donar dos tipus de ràbia i simptomatologia:
- Ràbia furiosa: l’animal està intranquil, reacciona amb violència, mossega objectes fins i tot imaginaris podent danyar-se el musell i la boca. En pocs dies es produeix una paràlisi progressiva que condueix a la mort.
- Ràbia muda: l’animal sembla deprimits, és quiet, amagat. Presenta paràlisi, generalment en cara, gola i coll, cosa que produeix baveig i incapacitat per empassar. Segons avança la malaltia, la paràlisi s’estén acabant amb coma i mort.
Les persones presenten els símptomes següents:
- Irritabilitat.
- Espasmes musculars.
- Picor o dolor al lloc de la mossegada.
- Mal de cap.
- Febre.
- Depressió sense explicació.
Tractament i prevenció de la ràbia
Quan es pateix una mossegada o esgarrapada profunda d’un animal, s’ha de rentar amb sabó i desinfectar la ferida ràpidament. Després cal acudir amb urgència a un centre mèdic, on examinaran la ferida i és probable que es receptin antibiòtics per descartar altres infeccions. En cas de sospitar el possible contagi de la ràbia, s’activarà un protocol de tractament.
El problema del contagi d’aquesta malaltia i el que la fa tan perillosa és que, un cop el virus ha estat propagat per l’organisme i es presenten els primers símptomes, ja no hi ha cap tractament eficaç que pugui evitar la mort de les persones o els animals infectats, morirà en pocs dies. Per això, el millor tractament és la prevenció mitjançant la vacunació anual.
