Al Centre Veterinari Salou t’informem sobre què és l’anèmia hemolítica immunomediada en gossos, els signes clínics, diagnòstic, tractament i pronòstic.
Etiologia
L’anèmia hemolítica és una alteració hematològica, per la qual es dona una disminució de la quantitat de glòbuls vermells per una destrucció prematura d’aquests. Aquest tipus d’anèmies solen ser relativament greus, ja que la destrucció d’eritròcits sol ser molt ràpida. Com els eritròcits són els responsables de transportar l’oxigen als òrgans, la manca d’aquestes cèl·lules pot causar hipòxia (o falta d’oxigen) quan és prou severa.
Es pot classificar l’anèmia hemolítica immunomediada en dos grans grups, depenent de la seva etiologia: Primària, quan la destrucció eritrocitària està causada per un procés autoimmune, o secundària, quan la destrucció està relacionada amb una causa específica, com infeccions, exposició a fàrmacs o neoplàsies (càncer).
L’anèmia hemolítica immunomediada primària causada per un procés autoimmune, afecta amb més freqüència a gossos femelles entre 2 i 8 anys, de raça Cocker Spaniel, Setter Irlandès, Golden Retriever, Caniche i Springer Spaniel.
Signes clínics i diagnòstic
L’hemòlisi dels eritròcits es pot donar de forma intravascular (directament es destrueixen els eritròcits a dins dels vasos sanguinis), o extravascular (els eritròcits queden marcats pel sistema immunitari, fent que les defenses del fetge i la melsa els destrueixin quan se’ls troben en aquests òrgans). La presentació clínica varia entre aquestes dues situacions, i presentar una o l’altre depèn del tipus predominant d’antígens que fa servir el sistema immunitari.
Alguns dels signes clínics que presenten els gossos amb anèmia hemolítica poden ser anorèxia, apatia, signes gastrointestinals com vòmits i/o diarrea, pal·lidesa de mucoses, taquicàrdia, respiració ràpida, distensió abdominal…
Quan ens trobem amb un animal que presenta aquesta simptomatologia, es realitzen una sèrie de proves per determinar el tipus d’anèmia que presenta el pacient, i per valorar si és un procés immunomediat primari o secundari, per ajustar el tractament adequadament.
Tractament
Un cop arribat al diagnòstic, el tractament s’adaptarà en funció de la severitat del quadre clínic. Generalment, es requereix l’administració de fluïdoteràpia intravenosa, així com de medicacions immunosupressores, que frenin l’activitat del sistema immunitari per evitar la destrucció de glòbuls vermells. Quan l’anèmia és greu, és necessària una transfusió de sang sencera per estabilitzar al pacient i permetre l’oxigenació dels teixits mentre aquest es recupera.
Pronòstic
El pronòstic de l’anèmia hemolítica immunomediada depèn molt de la severitat dels signes clínics i de l’evolució que presenti el pacient durant l’hospitalització. Aquesta malaltia causa alteracions en el sistema de coagulació dels animals: les alteracions com el tromboembolisme pulmonar, o la coagulació intravascular disseminada, són complicacions freqüents de la malaltia, que poden arribar a ser fatals.
