En aquestes festes, en totes les ciutats, és tradició organitzar espectacles pirotècnics i en molts casos és costum comprar i llançar petards.
No obstant això, moltes de les nostres mascotes pateixen amb els focs artificials. Entre d’altres, alguns dels símptomes més comuns que solen patir són: Tremolors, atordiment, sensació d’irrealitat i / o taquicàrdies. Els nostres animals tenen una oïda fins a quatre vegades més sensible que el dels humans, de manera que un simple petard pot constituir un gran estrèpit per a les nostres mascotes. Com a conseqüència és freqüent que després puguin manifestar por de sortir o per contra, s’escapin i la seva conducta es torni totalment erràtica. Aquest problema es defineix com acusticofobia que és la por o temor davant els sorolls o situacions amb decibels alts.
Per exemple, cada any a Itàlia moren al voltant de 5.000 animals domèstics per efecte directe de la pirotècnia, 1.500 d’aquests animals són gossos i gats. Molts d’ells entren en pànic perdent-se en una fugida sense fi que tristament pot acabar sota les rodes d’un cotxe. A Espanya no disposem de xifres per poder comparar amb aquestes dades, però hi ha una afició semblant o fins i tot major per la pirotècnia. Per això, et recomanem que protegiu a la teva mascota davant aquesta situació estressant per a ella.
Un dels aspectes més importants que has de tenir en compte, és assegurar-te que la teva mascota aquest correctament identificada amb Microxip i registrada a la base de dades de l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia (o l’equivalent a aquest registre en el teu comunitat autònoma) per que, en cas de pèrdua, qui ho trobi pugui a través d’un centre veterinari donar amb el teu dades de contacte registrats a la base. La quantitat de mascotes que es perden en aquestes dates és molt elevada. Tant la identificació, com el seu registre a la base de dades d’animals de companyia es realitza en els centres veterinaris de tot el país.
És molt important que la teva mascota disposi d’un lloc en el que es senti segura a casa. Els transportins de viatge poden ajudar, a l’ésser habitacles petits, aportant la sensació d’estar amagat i a resguard.
La nostra actitud també és important, davant d’un gos nervios el millor és ignorar-lo i no “premiar” aquesta conducta amb carícies i mims que són molt gratificants per a la nostra mascota, però el que fan és reforçar la seva exagerada resposta a el soroll. Amb paciència i sobretot amb l’ajuda d’un especialista en etologia també podem combatre aquesta fòbia aplicandotécnicas de contra- condicionament com la dessensibilització sistemàtica per ensenyar i habituar-lo tolerar el soroll. També les feromones de apaciguamento, que emulen les feromones maternes canines i / o felines, poden ajudar en aquests casos, la seva utilització ha d’estar supervisada per la teva veterinari, que en els casos més greus també podrà considerar altres tipus de tractaments farmacològics per a la teva mascotes, com sedants.
Mai mediquis pel teu compte, és important subministrar el tractament exacte i en la dosificació que ens indiqui el veterinari, no fer-ho pot resultar molt perillós per a la teva mascota.
Font: https://veterinariostenerife.wordpress.com
