El limfoma es un dels càncers més freqüents en gossos, és una neoplàsia de cèl·lules rodones que afecta al sistema limfàtic. Dins d’aquest tipus de de neoplàsies, el limfoma multicèntric és el més freqüent amb diferència. Es caracteritza per l’augment dels ganglis limfàtics, sents els més palpables els del coll (submandibulars), espatlles (pre escapulars), aixelles (axil·lars), engonals (inguinals) o darrere dels genolls (poplitis). En molts casos, acudeixen a consulta per el creixement repintí d’aquests ganglis formant una massa, ja que normalment no presenten signes evidents de malaltia.
El limfoma prové d’una proliferació descontrolada de limfòcits, unes cèl·lules del sistema immunitari, dins de la família dels glòbuls blancs. A part d’afectar als linfonodes, amb el temps, poden infiltrar en altres òrgans com el fetge, la melsa o la medul·la òssia. Per aquest motiu, el limfoma no es considera un càncer localitzat que afecti a un òrgan concret, si no que és un càncer difús i disseminat, fent impossible una cirurgia curativa.
El diagnòstic del Limfoma multicèntric és bastant senzill en la majoria de casos i es basa en la punció per part dels nostres veterinaris d’un d’aquests ganglis afectats per a realitzar una citologia i observar aquestes cèl·lules al microscopi de la nostra clínica. A partir d’aquí, es recomana ampliar proves per realitzar un bon Estadiatge (analítiques sanguínies i proves d’imatge) i veure l’estat general del pacient, a mes de proves específiques (citometria de flux o immunohistoquímica) per determinar el tipus concret de limfoma i tenir un millor pronòstic.
El tractament d’aquesta malaltia es basa en la quimioteràpia que, a diferència del que sovint es pensa, els nostres pacients toleren molt be, ja que l’objectiu del tractament no es l’eliminació del limfoma si no el control de la malaltia, sempre mantenint una bona qualitat de vida. Els protocols més utilitzats combinen diferents fàrmacs i permeten obtenir remissions completes (control de la malaltia) en un alt percentatge de pacients i, en molts casos, els pacients poden portar una vida pràcticament normal durant mesos i, fins i tot, anys, després del diagnòstic.
Pel que fa el pronòstic varia en funció de diversos factors, com ara el tipus de limfoma (B o T), l’estat general del pacient, el tipus de tractament i la resposta a aquest tractament. Amb el tractament adient, la supervivència mitjana sol situar-se al voltant de l’any, tot i que molts pacients superen aquesta xifra. En canvi, si no es decideix fer cap tractament quimioteràpic, la supervivència sol ser curta, sent de 2-3 mesos aproximadament.
Cal afegir que el limfoma no existeix només en forma multicèntrica, si no que existeixen altres presentacions que afecten de manera diferent, com ara el limfoma digestiu, que provoca vòmits i diarrees; el limfoma mediastínic, que afecta al tòrax i presenta dificultat respiratòria; o el limfoma cutani, que dona erosions a la pell. Aquestes variants tenen comportaments completament diferents i requereixen de protocols diagnòstic i tractaments específics.
En resum, podem dir que el limfoma és una malaltia greu però tractable. Un diagnòstic precoç i un bon seguiment veterinari permeten oferir als pacients una bona qualitat de vida durant un bon període de temps. Davant qualsevol sospita i, sobre tot, la presència de ganglis incrementats de mida, és fonamental acudir a la clínica per poder iniciar el protocol diagnòstic el més aviat possible per part de l’equip del Centre Veterinari Salou que, a més, els guiarà en aquest procés i resoldrà qualsevol dubte.
