Què és un etòleg i quan ho necessitaria el meu gos?

Probablement, molts de vosaltres no haureu sentit mai aquesta paraula: “etòleg”. No obstant això, en els últims anys un nombre creixent de propietaris de gossos ha utilitzat els seus serveis. Al seu torn, els que sí conegueu aquesta “estranya” professió pot ser que no tingueu una idea clara de quina és la seva funció o en què pot ajudar-nos amb el vostre gos.

Des d’un punt de vista científic, l’etologia és una branca de la biologia, la que s’encarrega d’estudiar el comportament dels animals, siguin de l’espècie que siguin. També estudia el comportament humà (etologia humana), compartint coneixements amb altres disciplines acadèmiques com l’antropologia o la psicologia.

Inicialment es va desenvolupar com una ciència experimental, concentrant-se en dos àmbits principals: Els estudis de camp, és a dir, l’observació de la conducta dels animals en la naturalesa, i el treball al laboratori, per poder nvestigar els diferents factors que caracteritzen, desencadenen i modifiquen els comportaments animals.

Com va arribar a aplicar-se en el món caní?

adiestramiento-canino-cvs

Los perros, como cualquier otro animal, muestran diferentes comportamientos. Unos son típicos de su especie, como ladrar, marcar con orina, etc., y otros son aprendidos de distintas formas. Sin embargo, las conductas que observamos en ellos generalmente son el fruto de la interacción del aprendizaje, en el entorno (incluida la familia con la que conviven) y sus características “innatas”.

Els gossos, com qualsevol altre animal, mostren diferents comportaments. Uns són típics de la seva espècie, com bordar, marcar amb orina, etc., i altres són apresos de diferents formes. No obstant això, les conductes que observem en ells generalment són el fruit de la interacció de l’aprenentatge, en l’entorn (inclosa la família amb la qual conviuen) i les seves característiques “innates”.

Els ensinistradors canins van ser els primers a estudiar aquests comportaments i en adonar-se que es podien potenciar, reduir, eliminar, etc., aplicant diferents tècniques.

Posteriorment, l’augment en la demanda per part dels propietaris de serveis més especialitzats, sobretot pel que fa a la correcció de diferents problemes de conducta, va motivar la incorporació a l’món caní d’altres professionals amb diversa formació: Els etòlegs.

Per tant, parlant en general, un etòleg caní és el professional que s’encarrega d’estudiar el comportament dels gossos, les seves causes i la forma de modificar-lo.

Són iguals tots els etòlegs?

Potser és aquest l’aspecte que més confon als propietaris i és a causa que, a diferència del que succeeix en altres àmbits, les competències i “categories laborals” en tema de comportament caní no estan definides clarament.

Així, qualsevol professional que treballi amb gossos i es dediqui a “modelar” i / o modificar el seu comportament pot ser considerat un etòleg caní en l’ampli sentit de el terme. El que diferencia uns professionals d’altres és la seva formació acadèmica i laboral.

En aquest aspecte, alguns tenen formació universitària i han cursat estudis de psicologia o de biologia. D’altres, tenint o no aquesta formació universitària, s’han format en tècniques d’ensinistrament i modificació de conducta canina i, no pocs, són autodidactes i han adquirit la seva experiència a través de la feina diària amb gossos. Finalment, hi ha un altre grup de professionals que posseeixen una formació diferent: els etòlegs veterinaris.

Els comportaments normals dels gossos estan molt relacionats amb la seva fisiologia (com funcionen els seus òrgans i sistemes), però, a més que algunes conductes estan provocades per malalties i per estats patològics “anormals”, com l’ansietat.

Quina és la diferència?

Com la diferència fonamental rau en la formació acadèmica i professional que hagi rebut, cadascun d’aquests professionals pot abordar uns aspectes de l’comportament o altres.

Potser la millor manera d’entendre-ho és fer una comparació amb el comportament humà, posant l’accent en que els gossos no són com nosaltres i que són només uns exemples. Així, quan una persona vol aprendre a realitzar una activitat el que busca és un professor. De la mateixa manera, si un propietari vol que el seu gos aprengui diferents ordres, agility o una habilitat específica, haurà de recórrer a un ensinistrador caní acostumat a treballar en aquests camps.

etología-canina2-cvs

En canvi, si la persona pretén, per exemple, millorar les seves capacitats per afrontar problemes o “no perdre les maneres” a l’parlar en públic […] el més recomanable és recórrer a l’ajuda d’un bon psicòleg. En el cas del nostre gos, un etòleg caní amb coneixements en tècniques de modificació de conducta i formació acadèmica pot ajudar-nos, per exemple, a fer que l’animal sigui més sociable amb altres gossos o que deixi de escapar-se per perseguir els gats.

Per últim, si una persona pateix una depressió o anorèxia nerviosa, el que fa és acudir a l’psiquiatre. Els psiquiatres, a diferència dels psicòlegs, han estudiat farmacologia, patologia, etc., i poden fer diagnòstics exactes de el problema que pateix la persona i prescriure medicaments que l’ajudin a corregir el seu problema.

Segons aquest raonament, si un gos es angoixa a l’quedar-se sol a casa, té pànic als petards o és agressiu amb altres gossos o persones, l’ideal seria contactar amb un etòleg veterinari, ja que podrà determinar si aquesta conducta obeeix o no a un problema mèdic, quin és el diagnòstic correcte i si cal ajudar a animal usant fàrmacs que redueixin la por, l’ansietat, etc.

A l’igual que en les persones un psiquiatre sol treballar en col·laboració amb un psicòleg per oferir un tractament integral a el pacient, en els gossos, un etòleg veterinari pot recomanar el treball amb un etòleg no veterinari o ensinistrador si el cas ho requereix. No són professionals incompatibles.

Font: Revista El meu gos i jo. Educació “Què és un etòleg” (N º 7, setembre 2015)